MANIFEST PER UNA UNIVERTITAT PÚBLICA I LAICA

MANIFEST PER UNA UNIVERTITAT PÚBLICA I LAICA: Fora Capelles de la UB.

Ara fa dos anys, un grup d’estudiants/es de la facultat d’econòmiques i empresarials de la Universitat de Barcelona, organitzats en l’assemblea de la facultat, van aconseguir un espai d’estudi en l’edifici de la facultat (sala d’estudis). Enguany, per les obres en els edificis de la facultat s’ha substituït l’aula d’estudis per una capella catòlica (que ja existia en un altre espai de la facultat prèviament).

Aquest fet ha visualitzat per l’estudiantat, l’existència d’un conveni entre la nostra universitat i l’Arquebisbat de Catalunya que data de l’any 1988 (encara que el seu precedent es remunta fins l’any 62), pel qual la Universitat de Barcelona cedeix espais de les facultats per ús exclusiu i privatiu de la institució Catòlica, destinats a practicar el culte religiós.

L’assemblea de física i química, es manifesta, davant d’aquest fet, a favor d’una universitat pública i laica.

Entenem la laïcitat, com un valor articulador de la convivència ciutadana, que garanteix la llibertat d’expressió de creences, concepcions filosòfiques i cosmovisions de la ciutadania i, en conseqüència, la plena autonomia de totes les institucions públiques front qualssevol credo o codi ètic confessional.

La llibertat d’expressió o culte s’ha de desenvolupar en els principis d’igualtat social, llibertat efectiva i integració social, imposant-se aquests sobre qualssevol pretensió de llibertat de consciència utilitzada arbitràriament per obtenir beneficis (com influència social) o mantenir privilegis.

Apostem per la laïcitat a la universitat pública, perquè és un principi democràtic que defensa allò comú en els i les estudiant/es. És indiscutible que a la universitat és garanteix la llibertat d’expressió i el dret de reunió i a ningú se li exigeix que s’oblidi de les seves conviccions, quan travessa les seves portes. No obstant, no és l’espai pel culte religiós de cap tipus. La manifestació externa (en la vessant social) de les creences religioses amb l’objectiu de desenvolupar l’espiritualitat pròpia, troba el seu espai natural en els temples de culte que ja existeixen. A més, els actes propis, com la celebració de misses, tenen l’objectiu de difondre un missatge propi, en un clar acte de proselitisme i, en aquest cas, la universitat no pot ser altaveu de cap confessió.

Considerem, també, que l’actual situació esdevé una cessió d’espai públic a una institució privada (en aquest cas l’Església Catòlica), qui passa a gestionar l’espai amb l’atribució de competències exclusivament públiques. L’acord estableix que “l’església catòlica romana gaudirà d’un espai d’us exclusiu i privatiu“ en les instal·lacions de la UB.

És, en aquest sentit, que rebutgem el discurs que diu que existeixen diferents concepcions d’espai públic, desplaçant el conflicte de l’eix públic-privat. S’esgrimeix que una primera concepció, la nostra, entén que l’espai públic és un “mur en blanc” de “persones grises”.

La segona, veu l’espai públic com un reflex de la realitat plural de la societat, que recull les seves demandes (en aquest cas la capella) i per tant un espai d’ús catòlic no seria una ingerència privada sinó una necessitat de part de la comunitat universitària.

En primer lloc, no creiem que la retirada d’una capella de la universitat, converteixi els seus alumnes en hologrames inexpressius que només entenen la universitat com un espai d’estudi. És evident que nosaltres pensem que les nostres facultats són espais de debat i confluència d’idees, bon exemple d’això és la pròpia assemblea.

En segon lloc, veiem com aquest argument (que no compartim perquè nosaltres si entenem que existeix de facto una ingerència privada) busca, de forma conscient o inconscient, perpetuar un privilegi que només es pot justificar per tradició. Tradició que heretem del període del franquisme i que té en aquests anys la seva arrel històrica. De fet, la Universitat de Barcelona és la única universitat pública de tota Catalunya amb una capella.

Volem senyalar, a més, que aquesta concepció entra en contradicció amb els principis de llibertat efectiva, igualtat social i integració social que hem esmentat abans, motiu principal pel que mereix que la refusem.

El cas que ens pertoca, a més, discrimina i margina la resta de creences existents, ja que només es promociona el culte catòlic. L’acord de l’any 1988, estableix una excepció que no es pot repetir i que busca prioritzar una confessió per sobre de les altres. En aquest cas entenem que la situació a més d’injusta, és intolerable en els termes de tolerància religiosa. No es pot permetre aquest intent de monopolitzar les creences (en el seu sentit més personal) per part d’una única religió. De fet, és per tolerància i respecte a totes les religions que demanem una universitat laica.

I exigim,

1) La derogació del conveni signat amb l’Arquebisbat de Barcelona.

2) Que no existeixi a la UB cap espai exclusiu per cap culte religiós.

PER UNA UNIVERSITAT PER A TOTHOM! PER UNA UNIVERSITAT PÚBLCIA I LAICA!

FORA CAPELLES DE LA UNIVERSITAT!

Assemblea de Física i Química.